Borgs Alpins
Severas e massissas maisons en pèira, estrechas quintanas, forns e fontanas. Ruaas isolaas, compactas, un bòt autosufisentas, qu’an gardat atmosferas e ambients extraordinaris. A Blins, un itinerari toristic cor a travèrs sias ruaas, a la descuberta del rich patrimòni gnomònic. Ben sugestiu es lo pichòt borg de La Chanal, un di “borgs pus bèls d’Italia”. Estonon las nombrosas testimonianças artisticas de la valada, da las pinturas a fresc popolaras sus pilons votius, maisons, chapelas, a las òbras rafinaas di pintres actius ental XV secle en gleisas e parroquialas, mesclant l’estil tard-medieval embe las nòvas de la Renaissença. Aquesti tresòrs fan part del circuït Mistà, en occitan image sacra, qu’embrassa lo territòri de l’antic Marquesat de Saluces.
A la descuberta des meiras
La Val Varacha es sempre estaa ben popolaa. Condicions climaticas e morfològicas qu’ajuavon las activitats agro-pastoralas an permettut e permetton l'empleg des resorças a tuchi lhi livèls, arribant ai 1800 m de quòta e ai 2600 m embe de granjas - ad es. las Granjas Sabious a Blins. En valada las maisons e las ruaas, sovent encara perfiechament gardaas, rendon encharmant lo paisatge, e enrichisson l'ambient natural a travèrs lo trabalh de l’òme, generacion après generacion.
L’istòria
La maniera de viure, en totas las Alps occidentalas, es estaa condicionaa da doas raitz culturalas: la maniera de reschaudar embe una chemineia d’ente ven lo sistema de la maison unitaria ente lhi òmes iston sot lo mesme cubèrt embe las bestias; e l'empleg de la division ereditaria en parts identicas, second lo drech roman, que sovent a portat a divider las terras fraccionaas entre ereds en tantas parts pichotinas e a adaptar las maisons per far pòst a novèlas familhas.
La baissa val
N’en fai part lo territòri de la valada qu’arriba fins a Brossasc e correspond a l'airal del chastanhier. La maison aicì es pichòta: pichòta vòuta, pichòta feniera, muralhas en pèiras pichòtas, traus d’arbols que perdon las fuelhas l’uvern, cubèrts en lausas; las maisons son estachaas en pichòts nuclèus, dapè a sorças o champs. Mancon pas lhi sechaors per chastanhas, edificis a dui plans separats da una grilha orizontala ente venion espanteaas per far-las traversar da la tuba producha da la lenta combustion de ramas verdas brusaas al plan dessot. Era lo sistèma per la producion des parelh-dichas "chastanhas blanchas".
La val de mes
Comprend las Comunas de Val Mala, Lo Mèl, Fraisse e Sant Pèire. Las empresas son pichòtas, autosufisentas mas reunias en ruaas decò grandas. 
Aicì las maisons son sempre ben estachaas per far poler-se eslarjar dins unsecond moment. Totas o esquasi las familhas avion una maison per l’istaa (la meira) dapè des pasturas, privaas e comunas, ente anavon istar embe las bestias per quatre o cinq mes per an (1). La maison a esquasi sempre la forma "a cabana", embe façada viraa vers la val e lo colm orientat arlòng de l’inclinacion maxima del terren. A Sant Pèire lo melze comença a prener lo pòst de lhi autres bòscs emplegats. En las muralhas mincatant ven adobraa la pèira semi-trabalhaa per lhi cantonals, lhi lindals e lhi quadrants de pòrtas e fenestras (2).
L'auta val
Comprend las Comunas de Chasteldelfin, Pont e La Chanal e Blins qu’un bòt formavon l'Escarton de Chasteldelfin, encuei dich la Chastelada, territòri delfinal, après Renh de França fins al 1713. 
Aquì s’era gardaa la costuma de la familha patriarcala, qu’a evitat de far a pichòts tòcs las tèrras e de construir tròp de maisons: donc de maisons pus richas perquè eron decò d’empresas, e pus grandas perquè devion aculhir vachairas nombrosas e reservas de fen per sèt mes. Un de lhi elements decoratius-estructurals tipic es la colona reonda facha de pichòtas pèiras (la pilha reonda), sovent enchaucinaa, a sostenh de la pantaliera del cubèrt sie en façada, que d’en cant (3). Aqueste element arquitectònic, present en tota la Val Varacha e en Val Maira, fai devenir de simplas maisons de campanha de monuments. La recercha del bèl se ve decò en lhi particulars: la pèira trabalhaa, la fenestra bifora da l'eleganta colonina centrala, lo portal, lo balcon, la decoracion, la solaria, la pintura votiva, per ren parlar des misteriosas testas esculturaas en la pèira que navison lhi Celts.