Projèct Mistà
Mistà: una antica paraula occitana qu’un bòt indicava las pichòtas figuras sacras; encuei la mesma expression es devengua un grand projèct cultural. Mistà es un important festival que se fai tuchi lhi ans a julhet e avost. En las gleisas romanicas de l’omònim circuït artistas internacionals del classic, jazz o etnic e occitan mesclon en lors concerts art e musica. Mas las gleisas de Mistà san decò estonar embe lors silencis, que permetton de sentir lo ritme de la natura e l’encharm de las pinturas en las excursions e visitas guidaas. Mistà es una experiença completa: es decò profum e gusts que an lors raitz en las anticas tradicions de sias valadas.
HANS CLEMER, Crist de Pietat, Cripta del Cloquier, Costilhòlas
La Val Varacha dapè a son rich patrimòni d’arquitectura rurala, garda pichòts tresòrs d’art. Granda parte remonta a l’Etat Mesana, sustot al domini di Marqués de Saluces, grands mecenats, que fins al principi del Cinq Cents an governat las terras de la Val Varacha da Verzòl e Costilhòlas fins a Sant Pèire. A n’aqueste period remonta lo fresc del "Crist de Pietat", òbra gardaa en la Cripta del Cloquier de Costilhòlas e realizaa da Hans Clemer, conoissut coma Magistre d'Elva, per son cap d’òbra realizat pròpi en la Parroquiala d’Elva (CN), en Val Maira.
P. ODDONE S. Ròc varìs lhi maulats de pest
S. Ròc, Brossasc
Aqueste pintre flamand, segurament lo nom principal ental panorama artistic del Marquesat entre la seconda meitat del Quatre Cents e lo principi del Cinq Cents, a realizat, sempre a Costilhòlas un fresc embe la Madòna e Sants dedins lo Chastèl Ros, qu’encuei es un alberg.
Ben interessantas son decò las pinturas de Pietro da Saluzzo, gardaas a Verzòl en l’Antica parroquiala di Sants Filip e Jaco. Dapè a la parroquiala se tròba lo cloquier que remonta al premier plan al XI secle, a lhi autres quatre al XII. Sot lo Cloquier lhi a una pichòta chapèla embe vòuta a botala ente son encara visiblas pinturas a fresc de la fin de l'XI secle embe las istòrias de S. Nicòla de Bari; una des testimonianças pintaas pus anticas de la provincia de Coni. Remontant la valada, a Brossasc, se rescontra una pichòta chapèla dediaa a S. Ròc embe frescs del premier Cinq Cents de Pascale Oddone.
Rossana, Parroquiala
Importanta decò la parroquiala de Sant'Andriu embe un portal gòtic del 1406, rar exemple de portal flamboyant en Provincia. Da senhalar decò lo portal gòtic de la parroquiala de Rossana, embe guimberga e decoracions ren en pèira, mas en cuech, a la mòda francesa, e un grand S. Cristòfo pintat (XVI sec.) s’la façada.
ISASCHA, Parroquiala, mur absidal
En l'auta valada, que –fòra que Sant Pèire- a pas fach part del Marquesat de
Saluces, mas d’un di quatres sectors administratius de la Republica de lhi Escartons, son estats lhi fraires Biazaci a dominar en la pintura. Lors òbras son visiblas dins una pichòta chapèla en ruaa Clòt Martin a Val Mala, e en la parroquiala de Sant Pèire, d’origina gòtica, period de la pichòta pòrta d’intrada laterala e di chapitels en pèira esculturaa dedins. Aquì lhi Biazaci pinton scenas de la vita de Crist: se son ben gardaas l'Adoracion di Tres Reis e la Madòna qu’alacha.
Venascha, la parroquiala
La Chanal, pichòta ruaa de la Comuna de Pont, presenta ben tres edificis religiós, que testimònion la fòrta accion de conversion al temp de la Contrareforma après las eresias protestantas qu’avion pilhat pè en auta valada. Lo pus antic es la Chapèla de S. Antòni, que remonta a la meitat del XV secle, que garda un cloquier a vela, solet exemple en valada ensemp a la chapèla de Sant Eusebi de Chasteldelfin, e dedins chapitèls en pèira esculturaa e rests de pinturas a fresc embe lhi angels de la Pietat.
Per gli apassionats de l’estil baròc, chal sehalar la parroquiala de Venascha, a planta octagonala, realizza ental 1750 sus projèct de l'arquitèct Ruffino. Dedins es decoraa da marbres colorats e frescs de Pietro Antonio Pozzi. Es un di pus importants exemples d’arquitectura baròca ental territòri de Saluces. A Chasteldelfin recents restaures an trobat dedins la parroquiala dal bèl portal estrombat, autras pinturas di dui fraires que remonton a la seconda meitat del Quatre Cents. Autras pinturas preciosas, dataas 1545, son presentas en la parroquiala d’Isascha, citaa en documents jà del 1386. E bas son pintats lhi Evangelistas e en aut una Anonciacion, segurament d’autre autor e pus antica.
La parroquiala de Ruaa La Gleisa a Blins es conoissua per son cloquier en pèira en estil romanic alpin e per de pèiras esculturaas, precedentas a l’actual edifici, e mai emplegaas en las muralhas: la pus famosa es la testa embe lhi rais, antic simbol celtic d’origina precristiana.