Istòria
Entre lo principi del XII secle e lo 1601 la Val Varacha es estaa parta integranta d’un pichòt e potent Marquesat, liat a la vila de Saluces, qu’a agut un ròtle estrategic embe las potenças de tota Europa entre Etat Mesana e Renaissença.
L’auta Val Varacha, conoissua coma la Chastelada, a agut un destin diferent perquè a fach part per 4 secles, entre 1343 e 1713, d’un ensemp de republicas indipendentas chamaas Escartons, exemple enluminat e a l’avantgarda de pacific autogovèrn. Centre e crosièra de cultura, artistas, viatjaires, soldats e pelerins, la Valada a sabut gardar ental temp son espirit pus autentic e ver. Las nombrosas chapèlas e las preciosas pinturas a fresc sobrevivuas en valada testimònion directament encara encuei aqueste passat de pretz e cultura.
En lhi secles seguents moments de prosperitat se son alternats a periods durs, marcats dal passatge ai Savòia, da las guerras des grandas potenças europeas, da las persecucions religiosas, da l’emigracion, fins a lhi episòdis qu’an fach l’istòria de la Resistença en valada.